M1.863 - PRC Àmbit Sòciocomunitari - Aula 1

Públic

L’objectiu d’aquesta sessió era oferir a les famílies recursos i eines per planificar i estructurar l’ús de les pantalles a casa, amb la finalitat de reflexionar sobre la manera com dialoguen i es comuniquen dins l’àmbit familiar.
L’activitat proporcionava estratègies i pautes concretes per regular i supervisar l’ús de la tecnologia. En aquest post no em centraré a analitzar la baixa participació, ja que, que cinc mares assistissin ja representa un bon començament, tenint en compte la participació anterior i les dates. D’aquestes cinc participants, dues ja havien assistit a la sessió anterior.

Aquesta vegada vam realitzar la sessió a la sala Polivalent, ja que la Cala “Espai Familiar” estava ocupada. Tot i que a l’inici vam passar una mica de fred, la temperatura es va tornar més agradable a mesura que avançava la sessió.

Desenvolupament de la sessió:
Per començar, vaig fer un resum de la sessió anterior amb l’objectiu de posar al dia les noves participants i refrescar la memòria de les que ja havien assistit. A continuació, vam col·locar a la pissarra tres categories: “Riscos”, “Alternatives” i “Acompanyament”. Abans de repartir les targetes, vaig preguntar a les mares si coneixien el significat de cada paraula i totes van confirmar ràpidament que sí.
Després, es van entregar a cada participant diverses targetes desordenades. Aquí vaig cometre dos errors:

• Les targetes estaven impreses en català i algunes mares van tenir dificultats per entendre-les, així que vam haver de llegir-les en veu alta i explicar-ne el significat en castellà.

• Les targetes tenien el mateix color que els títols de les categories. Per això, vam modificar la dinàmica abans de començar i en comptes d’elevar les targetes i col·locar-les en el títol corresponent, les llegíem en veu alta i posteriorment les vaig ubicar jo mateixa amb l’ajuda d’alguna participant, per crear un mapa visual del coneixement compartit.

La dinàmica consistia a col·locar cada targeta en la categoria que consideressin més adequada segons el seu contingut. A mesura que les vinculaven amb la categoria, es generava conversa sobre les frases. Al principi, la participació va ser tímida, ja que algunes mares temien ser jutjades. Va ser quan una d’elles va compartir un conflicte amb el seu fill que la dinàmica va començar a desenvolupar-se de manera més fluida, animant la resta a intervenir. Aquest moment va ser especialment interessant, pel fet que permetia observar com raonaven les mares: si de manera individual, consultant les altres, qui estava més implicada i qui menys motivada.
La dinàmica va fluir molt bé, probablement gràcies a la mida reduïda del grup. Algunes mares reien, altres mostraven inseguretat i consultaven contínuament, però en general hi va haver un alt nivell d’interès. La categoria que més els va costar diferenciar va ser la d’“Alternativa” i “Acompanyament”, mentre que els “Riscos” es van identificar ràpidament.
Un cop col·locades les targetes, vam fer una revisió per categories. Van sorgir debats que evidenciaven que sovint el seu pensament se centra a resoldre problemes immediats en lloc de planificar hàbits sostenibles. També van compartir experiències personals i van expressar preocupació pel benestar emocional dels fills i filles.

Totes les participants es troben en situacions de vulnerabilitat. Moltes van comentar l’estrès que senten en el dia a dia, la sensació de saturació i la manca d’habilitats o recursos per gestionar certes situacions. Algunes també van mencionar sentir-se poc escoltades o sense suport per part de les seves parelles a l’hora d’establir límits.

El més rellevant que vaig extreure de la sessió va ser la motivació d’algunes mares per aprendre i millorar, evidenciada en la seva disposició a participar i escoltar. Al mateix temps, va quedar palesa la seva necessitat de rebre estratègies pràctiques i aplicables per evitar conflictes relacionats amb les noves tecnologies, en lloc de conceptes abstractes.

Per concloure, vaig fer que cada mare triés dos targetes i expliqués el motiu de la seva elecció, generant un espai de diàleg i aprenentatge compartit.

Observacions principals:

• Les mares mostraven necessitat de suport, escolta i guia.

• Esmenten experiències d’estrès i saturació en el dia a dia.

• Mostren motivació per aprendre i millorar.

• Es percep, poca autocrítica respecte al seu propi ús de les pantalles, tot i ser conscients de la necessitat de gestionar millor el temps amb la tecnologia.

• Es presenten, problemes de comunicació familiar, especialment dificultats per dialogar amb els fills i sensació de manca de suport per part de les parelles en l’establiment de normes i límits.

Reflexió de la sessió:
Aquesta sessió ha posat de manifest la complexitat i la riquesa de treballar amb famílies en situació de vulnerabilitat en relació amb l’ús de les pantalles. També m’ha fet pensar sobre la importància de crear espais segurs i de confiança, on es permeti l’expressió de vivències personals i el debat respectuós.
Les estratègies de treball amb famílies han de combinar la reflexió conjunta amb exemples pràctics i aplicables que puguin integrar immediatament en la seva rutina quotidiana, sino percebo que no s’assoleixen amb facilitat.

En definitiva, més enllà de l’ús de les pantalles, és fonamental treballar l’acompanyament familiar, les habilitats de comunicació i el suport emocional per afavorir relacions familiars més saludables i consensuades.

La següent sessió, centrada específicament en la comunicació, es va programar pel 9 de desembre, de 10 a 11 h, coincidint amb la tornada de Reis.