M1.863 - PRC Àmbit Sòciocomunitari - Aula 1

Públic

Després d’haver realitzat totes les sessions, m’he reunit amb la coordinadora per presentar-li els resultats obtinguts a partir de les tres rúbriques d’observació.
En primer lloc, li he comentat que, tot i la baixa assistència a les diferents sessions, amb una mitjana de 6 famílies per sessió, no considero negatiu aquest fet, ja que, de les 36 famílies citades, finalment van assistir un total de 14 participants, que representen 13 nuclis familiars diferents. Aquest aspecte l’he volgut tenir en compte perquè jo precisament estava molt preocupada per l’assistència i la falta d’implicació.
Tot i això, cal destacar que cap família ha assistit a les tres sessions, les que més van participar ho van fer de manera progressiva, com a màxim a dues sessions.

Aquesta realitat posa en rellevància la importància de continuar treballant per motivar la participació de les famílies i adaptar als tallers a les seves disponibilitats i necessitats.

La meva coordinadora sobretot m’ha manifestat, que hem de fer una reflexió sobre com afavorir aquesta continuïtat i compromís en les famílies, perquè al final han de ser agents participatius dins del procés educatiu i de desenvolupament dels seus fills i filles. És un tema que realment li preocupa sobretot, perquè no van assistir als tallers cap família de nova incorporació, llavors planteja també la reflexió sobre quines son aquestes barreres de participació o quines son les estratègies que podrien incrementar la seva vinculació al servei.

Durant aquesta reunió també hem parlat sobre la reacció i implicació de les famílies assistents, destacant l’interès i la participació activa en les diferents activitats, especialment a l’hora de compartir experiències personals. S’observa que les famílies són capaces de reflexionar sobre les seves pròpies pràctiques i que durant les sessions, han identificat dificultats en la gestió de les pantalles, mostrant-se obertes a incorporar canvis en la vida familiar. Tot i això, per assegurar que aquests canvis es duguin a terme, és necessari oferir seguiment i continuïtat, així com suport per part d’un professional que les guiï en aquest procés, ja que aquest pot ser llarg i complex.

En general, es valora positivament el desenvolupament de les sessions, ja que es van tractar temes generals i les estratègies i recursos proposats es van adaptar a la realitat de les persones participants. Això va permetre promoure la vinculació amb els continguts, fomentar la reflexió crítica i afavorir l’assoliment dels objectius. A més, es va comprovar que els conceptes abstractes resulten més difícils d’entendre, per la qual cosa cal prioritzar activitats pràctiques que facilitin la comprensió i aplicació dels continguts.

A continuació s’adjunten els resultats en format visual:

Font: Elaboració pròpia basada en els resultats obtinguts a través de les rúbriques d’observació i l’avaluació dels indicadors de les diferents sessions. Les evidències corresponents a l’activitat R4 es poden consultar als annexos.

Pel que fa als aprenentatges i la conscienciació, els resultats obtinguts a les rúbriques d’observació evidencien que les famílies han adquirit un major coneixement sobre els riscos associats a l’ús de pantalles, tot i que encara presenten dificultats en la comprensió i aplicació de les estratègies i recursos d’acompanyament. Tot i això, les sessions van ser percebudes com a útils i aplicables i les famílies van expressar que gràcies al diàleg establert amb nosaltres i amb la resta de participants, se senten més segures i competents per començar a promoure hàbits més saludables dins de la llar.

Tanmateix, també s’observa un percentatge elevat de participants que mostra voluntat de dur a terme aquests canvis, però perceben barreres que els dificulten la seva implementació. Entre aquestes, es destaquen la manca de suport per part de les parelles en l’establiment de límits, la sobrecàrrega familiar i laboral i el cansanci, factors que poden reduir la implicació i dificultar la consolidació de noves pràctiques.

Per tant aquest programa reflecteix com l’adquisició de coneixements no garanteix automàticament el canvi de conducta, perquè també s’han de tenir en compte altres factors (contextuals, emocionals…) que influeixen en la seva aplicació.

Finalment, aquesta experiència reforça la meva idea sobre que l’acompanyament psicopedagògic ha de ser continuat i flexible, per poder consolidar aprenentatges i promoure canvis sostenibles en el temps.