M1.863 - PRC Àmbit Sòciocomunitari - Aula 1

Públic

Tal i com vaig explicar a l’inici del portafolis, les famílies participants del SIS es troben en situació de risc o vulnerabilitat social.

A partir de les experiències compartides durant les diferents activitats del programa d’intervenció sobre l’ús de les pantalles en l’àmbit familiar, he pogut observar que les dificultats per establir límits o rutines educatives que siguin fermes, no responen únicament a la manca de criteris o habilitats educatives, sinó que també hi ha altres factors com són la sobrecàrrega emocional, la manca de suport i l’estrès del dia a dia que condicionen i dificulten la seva aplicació. De fet, he observat que aquests elements tenen, conseqüències directes en el vincle afectiu que es construeix a la llar.

Aquesta experiència m’ha fet entendre les seves necessitats, ritmes i limitacions i em recorda que la psicopedagogia no és només coneixement, recursos i estratègies, sinó també empatia, escolta i flexibilitat. De fet,  una de les coses que he après a través de canviar la mirada i ampliar-la dins del meu lloc de treball,  és que tot i ser famílies totalment diferents entre si, totes tenen un element en comú, que és : la comunicació. Segons Vangelisti (2004, citat per Gallego, 2006, p.93) les famílies es basen, es construeixen i es mantenen a través de la comunicació, de fet, l’autor esmenta que la família no es construeix, ni defineix només per les persones que la formen, sinó per la manera com es  comuniquen entre si.

Per tant, considero que realitzar aquesta intervenció ha estat molt encertat en el marc de les meves pràctiques de psicopedagogia, perquè promoure espais d’escolta, diàleg i reflexió especialment en aquestes realitats i que això, pot ajudar a interferir en les dinàmiques comunicatives familiars i en conseqüència intervenir en el nucli del vincle familiar.

D’altra banda, el fet que hi hagués poca participació i haver de reflexionar sobre els motius m’ha ajudat a ampliar la mirada i a prendre consciència que la fragmentació de recursos i la intervenció de múltiples professionals poden generar saturació, confusió o estrès en les famílies. M’he adona’t que sovint no hi ha una visió conjunta ni una línia única que guiï la intervenció, per aquest motiu, l’excés de discursos sobre la criança pot condicionar negativament la seva participació en les diferents activitats proposades pel servei.

De fet, tal com esmenta Monereo (2017, p.37), modificar un context implica col·laborar activament amb els agents rellevants en la construcció del problema, així com establir “complicitats amb altres professionals”. Per tant, considero que, en el marc d’aquesta intervenció, aquest aspecte també s’ha treballat mitjançant la comunicació amb les referents de Serveis Socials i el contacte amb un professional especialitzat del servei SIACA, qui posteriorment realitzarà sessions per continuar treballant la temàtica amb diferents perfils de famílies dins del servei. I em fa reflexionar, sobre quines estratègies podrien garantir que cap família quedi al marge del procés.

En definitiva, reforçar les aliances entre serveis millora la qualitat de vida i les oportunitats d’aquestes famílies, per tant, que aquesta intervenció hagi donat visibilitat a aquesta problemàtica que està creant incertesa tant als adults com els professionals dels diferents àmbits, considero que s’ha de valorar positivament. Així i tot, si que hi ha una cosa que em preocupa i es que sense un seguiment continu, els canvis observats siguin només temporals.

Per finalitzar, gràcies a la creació d’aquest programa he pogut canviar el meu rol dins del servei i per tant, he pogut assumir responsabilitats més estratègiques i reflexives, en contrast amb les funcions que exerceixo habitualment. Aquestes pràctiques m’han permès oferir a l’equip una perspectiva diferent, més global, centrada en la prevenció, l’acompanyament i l’adaptació a les necessitats, més enllà de la transmissió d’informació i la intervenció immediata amb els infants.

Al principi, sentia molta por respecte al meu lloc dins de l’equip, però a mesura que les pràctiques avançaven, he pogut ser més crítica i reflexiva amb la meva tasca. M’he adonat de la importància de combinar la pràctica directa amb la reflexió i la planificació estratègica per generar canvis reals perquè sovint aquest aspecte queda oblidat en el dia a dia del rol d’educadora. De fet, gràcies el procés de reflexió dut a terme durant tot el programa m’he pogut adonar del que sé fer bé, de quines capacitats tinc com a professional, així en quines coses trobo mancances i he entès que la manera com miro les situacions pot ajudar no només a les persones destinatàries sinó al propi equip amb el que treballes.

Per concloure, considero que aquestes pràctiques han estat una oportunitat per consolidar el meu aprenentatge del màster perquè he pogut posar en pràctica eines teòriques i a la vegada, he pogut desenvolupar habilitats d’anàlisi, planificació i intervenció que em serviran com a base per al meu desenvolupament professional futur.

Tot i que soc conscient que encara no he assolit un espai consolidat com a psicopedagoga dins de la institució, aquestes pràctiques m’han permès iniciar un procés de construcció del meu rol professional tot integrant la perspectiva psicopedagògica amb l’acció directa i el treball en equip. He modificat la mirada cap a mi mateixa, deixant de veure’m com un agent que només faig coses, per recordar-me que també aporto criteri, orientació i sentit a les accions, per tant, he començat a situar-me com a agent de canvi dins del mateix.

En definitiva, aquestes pràctiques m’han permès preparar el terreny per continuar desenvolupant un impacte significatiu en els nens i nenes, les famílies i la pròpia institució.

Bibliografia:

Badia, A., Mauri, T., i Monereo, C. (2006). La pràctica psicopedagògica en educació no formal (Vol. II). Fundació Universitat Oberta de Catalunya. UP06/02080/02098.

Monereo, C. (2017). Models d’orientació educativa i intervenció psicoeducativa. Fundació Universitat Oberta de Catalunya. PID_00141749.

Gallego, S. (2006). Comunicación familiar: Un mundo de construcciones simbólicas y relacionales. Manizales: Editorial Universidad de Caldas.